diumenge, 8 de gener del 2017

EL DOL I COM SUPERAR LA MORT D'UN ÉSSER ESTIMAT

"Lo que importa no es lo que la vida te hace, sino lo que tú haces con lo que la vida te hace"..
EDGAR JACKSON

QUÈ ÉS EL DOL?

El dol és un conjunt de reaccions de tipus físic, emocional i social que es produeixen per la mort d'una persona propera i que pot oscil·lar des d'una tristesa transitòria fins a una sensació de desolació completa. 

Conviure amb la pèrdua d'un amic proper o un familiar podria ser un dels majors reptes que ens podem enfrontar durant la vida. La mort de la parella, un germà o un pare pot causar un dolor especialment profund. Podem veure la pèrdua com una situació natural de la vida, però tot i així ens poden invadir la tristesa i la confusió, els quals poden donar lloc a llargs períodes de tristesa i depressió.

QUINA ÉS LA MANERA MÉS COMUNA D'AFRONTAR EL DOL?

Cal tenir molt encompte que tots reaccionem d'una manera determinada davant el dol (cadascú el viu d'una manera diferent) i utilitzem els propis mecanismes per a conviure amb el dolor que aquesta pèrdua comporta. Les recerques indiquen que el pas del temps permet a la majoria de les persones recuperar-se de la pèrdua si pot comptar amb el suport del seu entorn social i mantenint hàbits saludables. Acceptar la mort d'algú proper és un llarg camí a recórrer, ja que l'acceptació significa la fase final del procés de dol. Cal dir que no hi ha una durada estipulada pel dol, ja que aquesta pot variar en funció de la persona que s'ha perdut, del tipus de relació que hi teníem, etc. Tampoc ens hem d'anticipar a les fases del dol que ens pertoca passar, ja que la majoria de persones no passen per totes les fases ni de manera seqüencial. 

Si tenim en compte que la majoria de nosaltres pot superar la pèrdua i continuar amb les nostres vides, ens adonarem que els éssers humans, per naturalesa, tenim una gran capacitat de resiliència. Tot i així, és cert que hi ha algunes persones que conviuen amb el dol durant més temps i se senten incapaces de dur a terme les seves activitats quotidianes. Aquestes persones podrien trobar-se davant un dol "complicat". En aquests casos, el més recomanable seria, com ja s'ha comentat anteriorment, dur uns hàbits de vida saludables, tenir una rutina diària i suport emocional (ja siguin amics, família, etc.). En cas que la persona seguís deprimida li podria beneficiar l'ajuda d'un professional de salut mental qualificat com un psicòleg per a poder tenir un acompanyament durant les fases del dol així com assessorament per a aconseguir un millor estat d'ànim. S'estima que entre un 10 i un 20% de les persones afectades poden necessitar aquest tipus d'ajuda per a prevenir una possible cronificació del dolor. 

Cal distingir que el dol és un procés psicològic i no psicopatològic, ja que la mort forma part de la vida, i la vida no és una patologia. Trobar-se trist per un temps no significa estar deprimit. 




QUINES SÓN LES EMOCIONS PREDOMINANTS ASSOCIADES AL DOL?

Les principals emocions que es relacionen amb el dol solen ser culpa, tristesa, pena, ira, frustració, ansietat, etc. que es van alleujant entre els 6 primers mesos i el primer any. Pel que fa als símptomes, poden ser somàtics (pèrdua de gana, insomni, cefalees, etc.) i psicològics (pena i dolor intensos). 

QUINES SÓN LES PRINCIPALS ESTARATÈGIES PER A AFRONTAR EL DOL AMB ÈXIT?

Parli sobre la mort del seu ser estimat amb amics i persones de confiança per poder a elaborar la pèrdua d'aquesta persona i integarar-ho de forma adaptativa a la seva vida quotidiana. A més, parlar-ne l'ajudarà a comprendre què ha succeït i recordar al seu amic o familiar. Cal recordar que evitar o negar-se que va ocórrer la mort porta a l'aïllament i pot frustrar a les persones que formen la seva xarxa de suport.

Accepti els seus sentiments. Després de la mort d'algú proper, es pot experimentar tot tipus d'emocions. És normal sentir tristesa, ràbia, frustració i fins a esgotament. No cal obligar-nos a sentir-nos bé, les persones no sempre experimentarem sentiments positius i això també és necessari per al nostre creixement i adaptació a les noves circumstàncies. 

Cuidi's a vostè i a la seva família. Menjar bé, fer exercici i descansar l'ajudarà a superar cada dia i a seguir endavant. 

Ajudi a altres persones que també conviuen amb la pèrdua. El fet d'ajudar als altres, se sentirà millor vostè també. Compartir anècdotes sobre els difunts pot ajudar a tots a superar millor la pèrdua. 

Rememori i celebri la vida del seu ser estimat. Pot emmarcar fotos de moments feliços que van viure junts, escriure un diari dels millors moments que van passar plegats, plantar un jardí en la seva memòria, etc. L'elecció és seva — només vostè sap quin és la forma més significativa d'honrar aquesta relació única. La creativitat ens pot ser molt útil en aquest procés de rememoració. 

Cerqui recolzament social. Busqui noves amistats o conservi les que ja té a través de quedades, iniciant-se a tallers o noves activitats que mai ha realitzat prèviament. Obrir-se a altres persones ens permet refer la nostra vida creant noves rutines. 


Fixi's nous objectius. La pèrdua d'un ser estimat ens porta inevitablement a un període de reflexió on podem aprofitar per a fer un treball d'autoconeixement, saber quins són els nostres recursos davant situacions complicades i també ens pot ajudar a conèixer quines són les nostres motivacions. Per tant, aquest moment pot ser propici per a fixar-nos nous objectius i crear un pla d'acció per a aconseguir-los. 



4 comentaris:

  1. Crec que es molt interessant aquest tema, però això depen molt del momento que viu la persona
    lourdes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte. I també depèn de la persona que s'ha perdut, si és un fill o és un avi, un conegut o un amic, del vincle afectiu que es tenia amb aquesta persona i en definitiva de les habilitats que té la persona per a afrontar i adaptar-se als canvis que se li presenten durant la vida.

      Elimina
  2. En primer lloc felicitats per aquest article sobre el dol i en general pel teu blog.
    M’ha agradat la cita de l’Edgar Jackson per introduir un tema ben delicat però pel que tots en un o altre moment hi hem de passar.
    Tots sabem que la mort és un tema que a moltes cultures és un tabú, només cal veure el tractament diferent que en fan, i com a tabú costa molt afrontar-la. De com acceptem aquesta mort en sorgiran els mecanismes que acompanyaran el nostre dol. Pels que hem sofert una pèrdua important a les nostres vides el dol ha estat una fase molt important que, a través de l’a acceptació o no ha permès que el dolor s’allargués mes o menys. parles molt clarament de les emocions i també de les estratègies que es poden utilitzar per encarar aquets dolorosos moments i crec que amb molt d’encert els vas desglossant. Si em permets explicar-te la meva experiència personal t’explicaré anecdòticament que fa anys havia intentat llegir en diverses ocasions el Llibre Tibetà de la Vida i de la Mort d’en Sogyal Rimpoche, be, sempre el mateix, llegir algunes pàgines i deixar-lo de banda fins a un altre intent. Va ser en la mort d’un esser estimat que, sense planificar-ho, el llibre va tornar a les meves mans i el que durant tan temps havia estat una lectura impossible es va transformar en una fàcil compressió i una molt bona entesa. El sentit d’aquesta explicació està també en la lectura del teu article, tot i que en un pla diferent ja que enfrontar-se al dol depèn de com cadascú ho acceptem i afrontem.
    Agraït

    (narcís)

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Narcís pel teu comentari,

    És ben cert que fins que certes experiències de la vida no les vivim a la pròpia pell, no posem en marxa els mecanismes que tenim per a superar-les i és llavors quan ens adonem de tot el nostre potencial. I com bé dius, cadascú té les seves estratègies d'afrontament i el seu moment per arribar a la fase de l'acceptació, que és quan finalment podem sentir-nos menys aclaparats pel dolor.

    Salutacions

    ResponElimina