LES NOVES TECNOLOGIES I EL SEU INCREMENT D'ÚS AUGMENTEN LA PROBABILITAT DE DESENVOLUPAR ADDICCIONS

És cert que l'ús de les noves tecnologies és positiu i ens permet accedir a un món de possibilitats, de llibertats, de retrobaments. Però el problema es dóna quan aquestes oportunitats es converteixen en una addicció.

Com a conseqüència, s'ha demostrat en varis estudis que els joves amb addicció a les noves tecnologies (especialment al telèfon mòbil, ordinador i televisió), tenen pitjors resultats a nivell acadèmic, laboral, social, etc. L'excés de l'ús de certes tecnologies pot conduir a una addicció que posteriorment hauria de ser abordada per aconseguir que el seu ús sigui adequat, racional i lliure.

Les addiccions comportamentals o conductuals, dins on s'inclou l'addicció a les noves tecnologies es caracteritzen per l'intens desig, ànsia o necessitat irrefrenable de concretar l'activitat plaent, pèrdua progressiva del control cognitiu sobre la conducta fins arribar a automatitzar-se, focalitzant-se només en el plaer immediat que obtindrà, deixant de banda les activitats habituals prèvies. 

Aquestes conseqüències negatives solen ser vistes per persones properes, les quals no poden frenar l'activitat de la persona addicta, que es posa a la defensiva negant el problema. La persona afectada sol estar irritable i experimenta malestar davant la impossibilitat de dur a terme l'acció que es correspon a l'addicció (p. ex. estar pendent del mòbil cada 2 minuts) així com per a deixar de fer-ho (American Psychological Association, 2013). En defnitiva, la persona orienta la seva vida al voltant d'aquesta activitat i, conseqüentment experimenten malesatar i abandó d'altres activitats refugiant-se encara més en la conducta addictiva. 

Cal fixar-nos també en l'estat emocional de la persona. Si aquesta se sent deprimida això la fa més vulnerable, és a dir, més propensa, per exemple, a quedar-se mirant la televisió per a no pensar en el que la fa estar trista. Això la pot evadir i entrar en un estat semi-dissociatiu però per altra banda podia desencadenar una addicció a la televisió causada per aquest sentiment de tristesa i desesperança que la condueix a dur a terme aquesta conducta. Aquesta, a la vegada, té repercussions immediates i positives pel seu benestar perquè el seu estat d'ànim millora quan està davant la televisió. Aquí he parlat de la televisió, però el mateix podria passar amb Internet o el telèfon mòbil.

Per això diem que hi ha situacions precipitants del problema o factors de risc, que serien els següents: estar moltes hores a casa, aïllament, tenir pocs amics, no tenir hobbies o aficions, no conèixer les pròpies motivacions cap a la vida, no tenir objectius marcats, etc. Aquesta sèrie de factors podrien facilitar que es dués  a terme la conducta que posteriorment pot esdevenir addicitiva.

ANÀLISI FUNCIONAL DE LES ADDICCIONS COMPORTAMENTALS 

A part de les addiccions anteriorment comentades, cal destacar una de les que va prenent més força any rere any en els països industrialitzats, els videojocs, Aquests s'associen a l'addicció a la televisió i al joc patològic, fent que la persona sigui propensa a tenir varis tipus d'addiccions. Si els pares no són capaços de posar límits als nens/es i als joves que tenen tendència a l'addicció als videojocs, aquestes seran menys suceptibles de ser detectades i per tant, tractades. Moltes vegades l'actitud dels pares és indiferent a la quantitat immesurable d'hores que els infants es passen davant la televisió, fins a adquirir una dependència a aquesta. També ens trobem en molts casos on els pares regalen un aparell de videojocs perquè el seu fill/filla s'entretingui...Això pot fer que la persona agafi dependència a aquest aparell i més si reptem a la persona a intentar superar les puntuacions que ha fet fins ara fins arribar a la tolerància, fet que incrementa el temps de dedicació a aquesta activitat.

També trobem l'addicció a l'ordinador i a Internet, les quals poden existir a la vegada que l'addicció als videojocs o qualsevol altre tipus d'addicció o bé passant de l'una a l'altra. Conseqüentment, els moments que la persona dedicava a l'oci anteriorment a l'addicció es veuen reduïts, fent que aquestes tecnologies acabin essent un impediment en la vida quotidiana de la persona encomptes de facilitar-li la vida. 

Concretament, el fenomen d'Internet, que és tan nou, ha tingut indiscutiblement un fort impacte entre nosaltres. Tenir tanta informació i accés al món pot portar a persones a no diferenciar el món real del món virutal i, conseqüentment, patir una desorganització del temps/espai i creure que és millor passar el temps consultant la informació d'Internet. Es tracta d'una situació que cada vegada està prenent més rellevància i és per això que cal posar-hi atenció i tenir unes bones rutines que permetin no dedicar temps inecessari a les noves tecnologies.

Tot seguit, us facilito alguns consells per a tenir encompte que ens poden ajudar a prevenir l'adicció a les noves tecnologies i cuidar la nostra salut mental.

1. No dormis amb el telèfon al costat. Tenim tendència a revisar constament el nostre mòbil i a estar alerta a les actualitzacions d'estat, creant nous continguts als comptes socials, etc. Evita excedir-te en temps i no mirar el telèfon abans de dormir, això activa el teu cervell i fa que disminueixin les ganes de dormir. En comptes d'això, un bon llibre segur que t'ajudarà.

2. Crea un cronograma d'activitats. És necessari establir una llista d'activitats amb ordre de preferència i importància, p. ex.: hora d'esmorzar, descans, estudi, esport, tasques de casa, etc. Això t'ajudarà a no passar-te tantes hores davant l'ordinador, televisió o consola.

3. Presta atenció a qui es troba al teu costat, COMUNICA'T CARA A CARA. En una reunió d'amics o familiar, durant l'esmorzar, sortides amb els companys, és comú veure a més d'un revisant el seu mòbil durant una conversa sense prestar molta atenció a la persona que es troba al seu davant. Aprofita la companyia dels teus éssers estimats.

4. Estableix un criteri abans de fer una compra compulsiva a través del mòbil. A Internet hi ha moltes ofertes, tendències, nous jocs, cupons per a jocs en xarxa. Abans de donar-te el luxe de comprar-ho, pregunta't, és realment necessari? Els diners que utilitzaré no els necessito per a altres despeses?

En cas de sentir-te identificat, demana ajuda. La dependència crea tolerància i modifica l'humor, creant conflictes al teu voltant de tota mena (familiars, laborals, socials, etc.). Si sents que no pots viure un dia sense connectar-te a Internet i estar connectat a les xarxes socials o sense jugar durant hores als videojocs existeixen especialistes que podem ajudar-te amb aquesta dependència. No dubteu a fer consultes! 

MINDUFULNESS, MEDITACIÓ PER A COMBATRE L'ANSIETAT I MILLORAR L'ESTRÈS

Últimament, a les sessions de creixement personal de "Viure en positiu" i "Viure com jo vull" que realizem setmanalment, hem introduit un nou terme pels usuaris participants, el Mindfulness. Per a molts pot sonar-vos estrany i poc familiar, per això us definiré què és, per a donar-vos a entendre d'on ve i amb quina finalitat sorgeix aquesta pràctiva meditativa. 

QUÈ ÉS EL MINDFULNESS?

El Mindfulness ("atenció plena" o "concentració plena", en català) és un tipus de meditació molt antiga, d'origen budista. Consisteix en parar atenció al moment present, als pensaments, emocions, sensacions físiques i l'ambient que ens envolta. És un estat d'acceptació on no es jutja res del que ens passa en aquest moment, centrant-nos en l'"aquí i ara". Es tracta de deixar anar als pensaments sense entrar en ells, sense preocupar-nos-en, simplement observant-los com si fossin núvols que veiem passar pel cel. 

Malgrat que aquesta pràctica pot semblar simple i/o novedosa fa molts anys que es practica a orient i en fa uns 30 que es va iniciar als Estats Units. Actualment s'ha traslladat a Europa i ha aclaparat l'atenció de la Psicologia Clínica i General Sanitària, incloent-la dins vàries intervencions per a tractar transtorns. Per tant, podríem dir que la psicologia contemporània ha utilitzat el Mindfulness com a una tècnica molt potent per a centrar l'atenció en el que passa al present i fer-nos més hàbils a l'hora de parar atenció als processos mentals i respondre correctament a ells, tant si patim un trastorn mental, problemes de dèficit d'atenció, de comportament, com si no.

Ara per ara, la meditació Mindfulness és un tipus de tractament molt popular per a modular l'ansietat i l'estrès tot i que fins l'actualitat no s'ha comprovat la seva eficàcia d'una manera convincent. Fins fa poc, un assaig clínic dissenyat per l'Institut Nacional de Salut (NIH, per les sigles en anglès) i dirigit pel Centre Mèdic de l'Universita de Georgetown, han provat la seva evidència a l'hora de combatre l'estrès i/o l'ansietat. Els professionals que van dur a terme l'estudi van veure que les persones que patien trastorn d'asietat, després de realitzar vàries sessions de Mindfulness, reduïen les respostes de l'hormona de l'estrès i la inflamació a una situació estressant. Per contra, les persones que havien assistit a un curs de maneig de l'estrès sense meditació -grup control-, informaven d'un empitjorament en les respostes d'estrès davant una situació estressant. 

Els autors implicats en l'estudi informen que "l'entrenament de meditació Mindfulness és barat i de baix estigma, fet que enforteix aquest enfocament i ajuda a augmentar la resistència a l'estrès". 

Recentment, aquest mes de gener passat, es va realitzar un estudi on es van incloure 89 pacients amb Trastorn d'Ansietat Generalitzada (TAG), un trastorn amb símptomes centrals com la preocupació crònica i excessiva. Es calcula que aquest afecta a un 3'1% d'espanyols i uns 7 milions de nord-americans. 

Per tal de dur a terme l'estudi, es van dividir aleatòriament els pacients en dos grups. Un va seguir el curs de reducció d'estrès basat en meditació conscient o Mindfulness i l'altre (el grup control), va seguir un curs per a maneig de l'estrès on se'ls explicaven consells per a una bona nutrició, hàbits de son i altres temes de benestar. Els dos cursos duraven 8 setmanes. Tots dos tenien formats similars però només el primer incloïa tècniques de meditació. A més, cap dels participants coneixia quin era el grup de tractament, amb la qual cosa no poden haver-hi biaixos d'espectativa que alterin els resultats. 

EVIDÈNCIA SOBRE L'EFICÀCIA DE LA MEDITACIÓ CONSCIENT O MINDFULNESS EN L'ANSIETAT

Amb l'objectiu de comprovar si les intervencions tant en Mindfulness com en "maneig de l'estrès" havien estat eficaces, es va aplicar als participants una prova d'estrès social, la prova de Trier -tècnica experimental que indueix a una resposta d'estrès on es demana als participants que realitzin un discurs davant la resta havent rebut abans instruccions que indueixen a ansietat-. 

A través d'aquesta prova es van analitzar els marcadors sanguinis de les respostes d'estrès dels particpants, concretament els nivells de l'hormona de l'estrès acetilcolina (ACTH) i les proteïnes antiinflamatòries IL-6 i TNF-alfa. A través d'aquesta mesura objectiva es va arribar a les següents conclousions:

1. El grup control (el que havia fet el curs de maneig de l'estrès) va mostrar increments en la prova de Trier respecte a les mesures observades prèviament al curs, mostrant un empitjorament en el seu grau d'ansietat després d'haver passat la prova altra vegada. 

2. El grup que va realitzar Mindfulness, va mostrar una disminució important d'aquests marcadors sanguinis respecte la prova inicial, la qual cosa suggereix que l'entrenament havia ajudat als participants a respondre de forma més adaptativa davant situacions susceptibles a generar ansietat. 

En proves posteriors, aquests mateixos autors havien observat que les mesures d'estrès autoavaluades pels participants es reduïen després d'assistir al curs de meditació per ajudar a superar situacions d'ansietat i/o estrès. Per tant, totes aquestes dades ens demostren que existeix evidència sobre l'eficàcia de la meditació Mindfulness en el tractament de l' ansietat. 

Per acabar, cal dir que s'esperen realitzar més investigacions centrades en les millores dels trastorns mentals tractats a través del Mindfulness. L'objectiu és comparar aquests tractaments amb les respostes farmacològiques i psiquiàtriques estàndard. 

Espero que us hagi semblat interessant i que veieu que existeixen algunes tècniques per a reduir l'estrès i l'ansietat que poden produir verdaders canvis en el nostre funcionament i fer-lo més adaptatiu de forma poc invasiva! :)

LES FORTALESES PSICOLÒGIQUES, UNA MIRADA A LA PSICOLOGIA POSITIVA

LES FORTALESES PSICOLÒGIQUES

Durant molts anys les ciències de la salut s'han centrat en estudiar la malaltia, els aspectes negatius del funcionament humà, creant un escenari patogènic que ha tendit a ignorar la vessant positiva de la persona. Per això, aspectes positius com la motivació, la il·lusió, l'optimisme, l'amor, etc. han estat oblidades i guardades en un calaix. 

No va ser fins l'any 1998 quan Martin Seligman va establir els fonaments de ls psicologia positiva, una branca que va revolucionar els fonaments de la psicologia clàssica, amb l'objectiu  d'estudiar el funcionament òptim de l'èsser humà. Des de llavors, els psicòlegs interessats en aquesta branca han estudiat fortaleses, talents i actituds que milloren el nostre rendiment, augmenten el nostre benestar, i fan que siguem més feliços i més forts en alguns moments durs de les nostres vides. A partir d'aquell moment es va començar a parlar d'optimisme, resiliència, "flow", sentit de l'humor o intel·ligència emocional. Una gran contribució fou la classificació de les fortaleses psicològiques, les quals ens ajuden a ser més feliços, triunfar en la nostra vida i realitzar-nos com a persones. 

Tot seguit es desglossen les fortaleses amb les virtuts corresponents, tal i com van catalogar Martin Seligman i Christopher Peterson l'any 1998 de la següent manera: 

ELS BENEFICIS DE PENSAR EN POSITIU, L'OPTIMISME

Relacionat amb aquesta temàtica m'agradaria destacar els beneficis de l'optimisme com a estratègia adaptativa davant la vida i els canvis constants que aquesta comporta. 

Segons el psiquiatra Rojas Marcos, en un recent article publicat a la Vanguardia conclou que "les emocions, sentiments i estats d'ànim positius s'han relacionat amb un millor estat de salut, i en els últims anys s'han acumulat investigacions que ho afirmen." Així doncs, l'Escola de Salut Pública de Harvard associa l'optimisme amb menor risc de les dones de morir per càncer, malaltia cardíaca, accident cerebrovascular, malalties respiratòries o infeccions, fent que el passismisme constitueixi un factor de risc per cardiopatia coronària. Molts de vosaltres us preguntereu quina relació directa hi ha entre ser optimisme i patir alguna malaltia física. La resposta és simple: les neurones que regulen els nostres pensaments són les encarregades de regular el nostre sistema immunològic i la pressió arterial. Per tant, aquí podem veure una clara relació bidireccional entre la ment i el cos. 

Les afirmacions que recolzen que els optimistes tenen millor salut no només es basen en que les persones positives tenen millors hàbits i més saludables (mengen sa, no beuen ni fumen, etc.) sinó que s'ha vist una clara relació pel que fa a disminució de probabilitats de patir una inflamació, uns nivells de lípids en sang més saludables i un nivell d'antioxidants més elevat que protegeix les cèl·lules. 

L'optimisme, l'esperança, el pensament positiu i l'extroversió o tendència a parlar i expressar el que ens preocupa augmenta les nostres defenses. En canvi, una persona pessimista amb tendència a la desconfiança, la rigidesa mental i el fatalisme altera el seu sistema immunològic i endocrí, afectant a les defeneses, tendint a produir malalties de tipus cardiovasculars, diabetis tipus 2, alguns tipus de càncer i infeccions. És cert que segons els estudis actuals la longevitat dels optimistes és superior a la dels pessimistes. Així doncs, s'ens corrobora que els optimistes tenen un sistema autoimmune més fort, donant a l'organisme més recursos per a lluitar contra la malaltia, reduint la intensitat dels símptomes, facilitant una millor recuperació i un augment del benestar subjectiu causat per les endorfines, neurotransmissors d'efecte analgèsic que s'alliberen davant del dolor o de situacions que ens produeixen satisfacció i benestar. Cal tenir en compte que l'optimisme no cura malalties però el que sí proporciona a l'organisme són més recursos bioquímics per a lluitar contra aquesta a través del sistema immunològic. 

Per últim, alguns dels múltiples avantatges de ser optimista són els següents: 

1. Major xarxa social i creació de vincles afectius. La persona optimista té tendència a obrir-se i relacionar-se més fàcilment. Això li permet crear llaços afectius i fer que aquests siguin estables i duradors, ja que l'optimista veu les relacions com un suport fonamental en la seva vida, sense caracteritzar-se per envejes, pors o desconfiança. 

2. Major resiliència. La persona optimista no es dona per vençuda, veu els reptes com una objectiu abastable i motivador. Si els repetes inclouen problemes greus veuen que amb aquest actitud positiva ho poden superar.

3. Menor estrés. No anticipen el futur amb angoixa i afronten les situacions adverses de manera adaptativa. 

4. Més eficàcia. Perceben les situacions de la vida diària amb menys estrés i això els permet ser molt més eficaços i destinar més esforços a la feina, a la família i als amics. També els permet tenir una bona autoestima i, conseqüentment cuidar el seu benestar. 

5. Bons hàbits. El fet de pensar que el futur els depararà coses positives es cuiden més, mengen millor, fan més exercici i dormen millor. 

Espero que us hagi semblat interessant i us hagi sigut d'utilitat, endavant i a pensar en positiu!