"BLUE MONDAY", EL DIA MÉS TRIST DE L' ANY

Després de veure com varis anuncis publicitaris s'"aprofiten" del baix estat d'ànim general que pot acompanyar el conegut tercer dilluns del mes de gener (el qual ja s'ha etiquetat sota el nom "Blue Monday" ("dilluns trist", en català) he cregut interessant escriure sobre aquest tema per aclarir alguns dubtes i donar a conèixer informació actual i recent sobre l'estat d'ànim i la seva relació amb aquesta data concreta. 

En la línia del que ja havia afirmat Arnal (investigador de la Universitat de Cardiff, Regne Unit) el conegut "Blue Monday", corresponent al tercer dilluns del mes de gener, fou designat fa més d'una dècada com el "dia més depriment de l'any", però, per a quin motiu? Quines són les causes que van portar a Arnal a afirmar que el dia 16 de gener era el dia més trist de l'any? 

De fet, si ens mirem el mes en retrospectiva veurem que, en les dates en les que ens trobem actualment se sumen problemes econòmics (a causa de les despeses econòmiques que suposen per a la majoria de població les festes de Nadal), psicològics i emocionals acompanyats d'una meteorologia inestable, amb encara poques hores de llum, el qual afecta als nivells de vitamina D, fonamentals per a tenir un estat d'ànim més elevat. El mateix passa amb la serotonina, la qual, com ja vaig comentar en una entrada anterior, se segrega en funció de la quantiat de llum. Si la quantitat de llum rebuda és baixa, la producció d'aquest neurotransmissor serà baix. Si tenim encompte que la serotonina és l'encarregada de regular el benestar, el més favorable és comptar amb elevats nivells d'aquesta. Però, en aquestes dates passa el contrari. Per l'escassetat de llum es produeix un augment de la melatonina, hormona encarregada de regular el nostre rellotge biològic i que indueix al son. 

Normalment, les causes no només es regeixen pels factors meteorològics, sinó que els mateixos propòsits d'any nou ens poden crear pressió i ansietat si no els assolim. Alguns dels més típics són apuntar-se al gimnàs, aprimar-se, fer una dieta saludable per, en definitiva, tenir un millor benestar personal. Tot i així, cal destacar que aquests no són sempre fàcils d'aconseguir. Això, sumat al fet de tornar a la rutina i deixar enrere les vacances ens pot fer més feixuc tornar a començar de nou, ja que les vacances de la primavera i l'estiu encara ens queden lluny. Totes aquestes circunstàncies creen un clima favorable a la ansietat i/o depressió. És per això que, si ens trobem en un moment baix, no hem de dubtar en conctactar amb l'ajuda d'un professional, ja que segons afirmen alguns psicòlegs i psiquiatres això reduirira el risc de patir una depressió crònica, ja que quan menys duri, menys possibilitats hi ha de que es cronifiqui el problema. A més de rebre suport emocional, el professional ens podrà indicar si realment es tracta d'una depressió o si és un estat d'ànim baix a causa de les circumstàncies anteriorment esmentades.

Algunes propostes per a millorar el nostre baix estat d'ànim són les següents: 

1. Pensar en positiu i plantejar-se un escenari optimista. Ser conscient que es tracta d'una etapa i que tornarem a un estat més eutímic i de benestar.

2. Practicar esport. Fer exercici millora la nostra salut i estat d'ànim ja que a través d'ell segreguem endorfines encarregades de millorar el nostre esat anímic, A més, millorarem el nostre aspecte físic.

3. Tenir un son reparador. La falta de son pot desenvocar en cansament, depressió, irritabilitat, fatiga, angoixa i malestar.

4. Marcar-nos propòsits realistes a mig i a llarg termini. Per a fer-ho, pot ser d'ajuda buscar suport en el nostre entorn (amics, família, etc.). Cal ser pacients i pensra que no es pot aconseguir tot en un dia.

5. Socialitzar-nos, buscar companyia i parlar de les nostres coses amb amics i familiars de confiança. 

6. Dedicar un temps a nosaltres mateixos, a fer coses que ens motivin i ens facin sentir bé. Aquí iclouríem l'esport, les activitats de lleure que ens agraden (anar al cinema, a caminar, etc.) o fer alguna cosa que sigui exclusiva per a nosaltres. 

7. Organitzar bé les nostres despeses perquè no es converteixin en un problema, evitant buscar la felicitat en les coses materials. 

8. Viatjar, aprendre coses noves pot ser molt motivador i generar emocions en les persones. 

9. Gaudir del nostre temps lliure aprofitant el cap de setmana o dies de festa per a relaxar-nos i fer el que ens motiva. 

Ànims i endavant, amb esforç i perseverança ho pots aconseguir!

EL DOL I COM SUPERAR LA MORT D'UN ÉSSER ESTIMAT

"Lo que importa no es lo que la vida te hace, sino lo que tú haces con lo que la vida te hace"..

EDGAR JACKSON

QUÈ ÉS EL DOL?

El dol és un conjunt de reaccions de tipus físic, emocional i social que es produeixen per la mort d'una persona propera i que pot oscil·lar des d'una tristesa transitòria fins a una sensació de desolació completa. 

Conviure amb la pèrdua d'un amic proper o un familiar podria ser un dels majors reptes que ens podem enfrontar durant la vida. La mort de la parella, un germà o un pare pot causar un dolor especialment profund. Podem veure la pèrdua com una situació natural de la vida, però tot i així ens poden invadir la tristesa i la confusió, els quals poden donar lloc a llargs períodes de tristesa i depressió.

QUINA ÉS LA MANERA MÉS COMUNA D'AFRONTAR EL DOL?

Cal tenir molt encompte que tots reaccionem d'una manera determinada davant el dol (cadascú el viu d'una manera diferent) i utilitzem els propis mecanismes per a conviure amb el dolor que aquesta pèrdua comporta. Les recerques indiquen que el pas del temps permet a la majoria de les persones recuperar-se de la pèrdua si pot comptar amb el suport del seu entorn social i mantenint hàbits saludables. Acceptar la mort d'algú proper és un llarg camí a recórrer, ja que l'acceptació significa la fase final del procés de dol. Cal dir que no hi ha una durada estipulada pel dol, ja que aquesta pot variar en funció de la persona que s'ha perdut, del tipus de relació que hi teníem, etc. Tampoc ens hem d'anticipar a les fases del dol que ens pertoca passar, ja que la majoria de persones no passen per totes les fases ni de manera seqüencial. 

Si tenim en compte que la majoria de nosaltres pot superar la pèrdua i continuar amb les nostres vides, ens adonarem que els éssers humans, per naturalesa, tenim una gran capacitat de resiliència. Tot i així, és cert que hi ha algunes persones que conviuen amb el dol durant més temps i se senten incapaces de dur a terme les seves activitats quotidianes. Aquestes persones podrien trobar-se davant un dol "complicat". En aquests casos, el més recomanable seria, com ja s'ha comentat anteriorment, dur uns hàbits de vida saludables, tenir una rutina diària i suport emocional (ja siguin amics, família, etc.). En cas que la persona seguís deprimida li podria beneficiar l'ajuda d'un professional de salut mental qualificat com un psicòleg per a poder tenir un acompanyament durant les fases del dol així com assessorament per a aconseguir un millor estat d'ànim. S'estima que entre un 10 i un 20% de les persones afectades poden necessitar aquest tipus d'ajuda per a prevenir una possible cronificació del dolor. 

Cal distingir que el dol és un procés psicològic i no psicopatològic, ja que la mort forma part de la vida, i la vida no és una patologia. Trobar-se trist per un temps no significa estar deprimit. 

QUINES SÓN LES EMOCIONS PREDOMINANTS ASSOCIADES AL DOL?

Les principals emocions que es relacionen amb el dol solen ser culpa, tristesa, pena, ira, frustració, ansietat, etc. que es van alleujant entre els 6 primers mesos i el primer any. Pel que fa als símptomes, poden ser somàtics (pèrdua de gana, insomni, cefalees, etc.) i psicològics (pena i dolor intensos). 

QUINES SÓN LES PRINCIPALS ESTARATÈGIES PER A AFRONTAR EL DOL AMB ÈXIT?

Parli sobre la mort del seu ser estimat amb amics i persones de confiança per poder a elaborar la pèrdua d'aquesta persona i integarar-ho de forma adaptativa a la seva vida quotidiana. A més, parlar-ne l'ajudarà a comprendre què ha succeït i recordar al seu amic o familiar. Cal recordar que evitar o negar-se que va ocórrer la mort porta a l'aïllament i pot frustrar a les persones que formen la seva xarxa de suport.

Accepti els seus sentiments. Després de la mort d'algú proper, es pot experimentar tot tipus d'emocions. És normal sentir tristesa, ràbia, frustració i fins a esgotament. No cal obligar-nos a sentir-nos bé, les persones no sempre experimentarem sentiments positius i això també és necessari per al nostre creixement i adaptació a les noves circumstàncies. 

Cuidi's a vostè i a la seva família. Menjar bé, fer exercici i descansar l'ajudarà a superar cada dia i a seguir endavant. 

Ajudi a altres persones que també conviuen amb la pèrdua. El fet d'ajudar als altres, se sentirà millor vostè també. Compartir anècdotes sobre els difunts pot ajudar a tots a superar millor la pèrdua. 

Rememori i celebri la vida del seu ser estimat. Pot emmarcar fotos de moments feliços que van viure junts, escriure un diari dels millors moments que van passar plegats, plantar un jardí en la seva memòria, etc. L'elecció és seva — només vostè sap quin és la forma més significativa d'honrar aquesta relació única. La creativitat ens pot ser molt útil en aquest procés de rememoració. 

Cerqui recolzament social. Busqui noves amistats o conservi les que ja té a través de quedades, iniciant-se a tallers o noves activitats que mai ha realitzat prèviament. Obrir-se a altres persones ens permet refer la nostra vida creant noves rutines. 

Fixi's nous objectius. La pèrdua d'un ser estimat ens porta inevitablement a un període de reflexió on podem aprofitar per a fer un treball d'autoconeixement, saber quins són els nostres recursos davant situacions complicades i també ens pot ajudar a conèixer quines són les nostres motivacions. Per tant, aquest moment pot ser propici per a fixar-nos nous objectius i crear un pla d'acció per a aconseguir-los. 

TRACTAMENT A TRAVÉS D' EMDR

Què és EMDR?

L'EMDR és l'acrònim en anglès de Eye Movement Desensitization and Reprocessing (desensibilizació i reprocesamient per moviments oculars).

És una tècnica desenvolupada per Francine Shapiro l'any 1987, la qual va observar que sota certes condicions el moviment ocular pot reduir la intensitat dels pensaments perturbadors.

L'EMDR utilitza l'estimulació bilateral cerebral, ja sigui mitjançant moviments oculars, tapping (donar copets) o mitjançant sons, estimulant un hemisferi cerebral cada vegada (esquerre-dret-esquerre, etc.). Aquesta estimulació produeix un flux d'informació entre els dos hemisferis cerebrals, la qual estava bloquejada com a conseqüència d'un trauma. Per aquest motiu, posteriorment es produeix una desensibilizació de les emocions negatives i inadequades, estimulant al cervell per a trobar noves solucions funcionals i realistes molt més apropiades a la situació.

L'EMDR pot utilitzar-se dins d'una teràpia “verbal” estàndard (com a teràpia complementària), o com un tractament en sí mateix. També s'usa per a poder dur a terme una teràpia més profunda.

Què és el trauma segons EMDR?

El trauma segons EMDR és una informació que s'ha emmagatzemat de manera disfuncional en el cervell, a partir d'una experiència considerada traumàtica; això fa que la informació no pugui ser utilitzada de forma correcta ni integrada a l'experiència quotidiana de la persona.

Aquesta informació “mal emmagatzemada” és responsable dels símptomes de la persona, ja que aquesta queda associada als sistemes de memòria implícita d'una forma molt semblada al moment en el qual es va viure l'experiència traumàtica. Per posar un exemple simplificat, seria com un enregistrament de música que s'ha fet malament i que per tant té sons i interferències que no són part de la música original (EMDR seria una forma de “depurar” aquest enregistrament).

La Dra. Shapiro explica :

“Molts de nosaltres pensem que el trauma consisteix en grans esdeveniments. Però per definició, trauma és qualsevol fet que ha tingut un efecte negatiu durador en la persona. Tots coneixem gent que ha perdut la feina, als seus sers estimats i fins i tot possessions i com a resultat, han patit intensament. Quan es perd la pau de l'esperit o si mai s'ha tingut, pot haver-hi serioses conseqüències físiques i psicològiques, sigui quina sigui la causa”.

La utilitat de l'EMDR

EMDR és una teràpia efectiva i de resultats perdurables en pacients amb Trastorn per Estrès Postraumàtic (TEPT) i altres trastorns associats a l'espectre del trauma (ja sigui un trauma intens o ben un de lleu).Les persones que a conseqüència d'una situació traumàtica experimenten ansietat, temor i que reviuen de forma involuntària aquests fets traumàtics, poden arribar a tenir aquests mateixos records sense que siguin dolorosos, després de sotmetre's a la Eye Movement Desenzitation Reprocessing (EMDR).

S'aplica a persones que han patit un trauma. Amb aquesta tècnica treballem amb el record de la situació traumàtica, amb les imatges, records visuals i sensorials. La persona ha de concentrar-se en ells. Un exemple és el d'algú que ha sofert un accident de cotxe i que té símptomes d'estrès postraumàtic. Alhora que es concentra en aquests records li aplicaríem una estimulació bilateral visual, auditiva o tàctil.

El que s'aconsegueix aplicant EMDR és que la persona, que té records d'ansietat i dolor, revisqui els moments tràgics i l'accident a la vegada que es va desensibilitzant i aquests records deixen de ser perturbadors. El que ocorre amb el trauma és que la informació queda congelada a les xarxes neuronals i no hi ha un accés al sistema general, la memòria queda congelada. Amb el reprocessament de la informació, es reconnecten les xarxes neuronals amb la resta del sistema, de manera que l'afectat o afectada deixa de tenir ansietat i temor.

És eficaç la teràpia en EMDR?

Les recerques han establert que EMDR és efectiu tant en casos d'estrès postraumàtic com en casos d'atacs d'ansietat, fòbies, por irracional, etc.

A més existeixen protocols especials en EMDR per al tractament de dols i pèrdues, dolor crònic, trauma recent, trastorns alimentaris, depressió, fòbies, abusos de substàncies, etc.